Noves perspectives per a una qüestió no resolta : per què Catalunya fou un principat i no un regne? / Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 50, núm. 1 (2020) , p. 323-352
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest article abordarem per què durant el període baixmedieval Catalunya esdevingué un principat. Temàtica que inevitablement s'incardina en el fet que el territori català no comptés ofi cialment amb la categoria política de 'regne' i que ens mena a revisar i qüestionar l'explicació canònica d'aquest fet, bastida pel medievalista Ramon d'Abadal fa més de mig segle. A continuació, oferim noves perspectives i hipòtesis a partir de la darrera historiografia que ha tractat el tema.

La potencialitat democràtica de la Catalunya històrica / Eva Serra
Serra i Puig, Eva


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 441 (desembre 2017), p. (Focus) 
Número extraordinari: "L'Avenç 40 anys. Història, cultura i memòria". Article publicat al núm. 418, desembre 2015. Notes.

La historiadora Eva Serra va ser l'encarregada de la conferència amb què l'Ajuntament de Barcelona commemora l'Onze de Setembre. En el seu text Serra sosté que amb la commemoració de l'Onze de Setembre no se celebra una derrota, sinó que es reivindica un model de societat existent, que la victòria de les tropes borbòniques va estroncar. Un model de societat, que sense que calgui idealitzar o mitificar, explica la fixació catalana per aquesta data. Un sistema que naixia de la debilitat relativa de la monarquia, que havia d'acudir a les corts per demanar diners, i que va configurar un sistema polític que, sense ser democràtic, es basava en unes quotes de representació importants. Aquest sistema tenia una indubtable capacitat d'evolució, i de reactualitzar els vells instruments polítics cap a models com el britànic o l'holandès, que el 1714 va tallar d'arrel.

La potencialitat democràtica de la Catalunya històrica / Eva Serra
Serra i Puig, Eva


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 418 (desembre 2015), p. 26-36 : il. (Focus) 
Notes.

La historiadora Eva Serra va ser l'encarregada de la conferència amb què l'Ajuntament de Barcelona commemora l'Onze de Setembre. En el seu text Serra sosté que amb la commemoració de l'Onze de Setembre no se celebra una derrota, sinó que es reivindica un model de societat existent, que la victòria de les tropes borbòniques va estroncar. Un model de societat, que sense que calgui idealitzar o mitificar, explica la fixació catalana per aquesta data. Un sistema que naixia de la debilitat relativa de la monarquia, que havia d'acudir a les corts per demanar diners, i que va configurar un sistema polític que, sense ser democràtic, es basava en unes quotes de representació importants. Aquest sistema tenia una indubtable capacitat d'evolució, i de reactualitzar els vells instruments polítics cap a models com el britànic o l'holandès, que el 1714 va tallar d'arrel.

Els Països Catalans i la (hipotètica) independència del Principat de Catalunya / Enric Pujol
Pujol i Casademont, Enric


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 8 (2013) , p. 102-107 (Epílegs) 
Número monogràfic: Els Països catalans. Assaig. Resums en català, francès i anglès.

La creació d'una hipotètica República catalana independent circumscrita al Principat de Catalunya podria ser una realitat beneficionsa per a la resta de Països Catalans? El nou Estat podria incentivar polítiques transfrontereres (socials, comercials, productives, culturals...) amb tots els seus veïns, que son també territoris de parla catalana. Així mateix, podria pressionar, des de les instàncies europees i internacionals, en favor de la defensa de la llengua i la cultura comunes. Per aixó seria molt important que no es tanquessin les portes a una possible unificació -quina?- política futura.

Del poble del regne al poble de la nació: la guerra del Francès i l'espai social de la política / Jesús Millán i Garcia-Varela
Millán i Garcia-Varela, Jesús


En: 133968 La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d'estudi El Bruc (l'Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008 : bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja : Afers, 2011. p. 329-347
 (Ponència) 

Amistades peligrosas: la izquierda y los nacionalismos catalanes y vascos (1975-2008) / Alejandro Quiroga Fernández de Soto
Quiroga Fernández de Soto, Alejandro


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 20 (Julio-Diciembre 2008), p. 97-127
Referències bibliogràfiques.

L'article analitza la relació de l'esquerra d'àmbit estatal amb els nacionalismes perifèrics des de la mort de Franco fins al final de la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero. Se sosté aquí que, al costat d'interessos electorals, la clau per entendre la relació entre l'esquerra i els nacionalismes catalans i bascos es troba en la idea fragmentada i canviant que de la nació espanyola i de l'arquitectura de l'Estat tenen els partits d'esquerra. El reconeixement del PSOE i del PCE del dret d'autodeterminació dels pobles d'Espanya durant els últims anys del franquisme va donar pas posteriorment a tota una gamma de postures, que van des del federalisme asimètric fins a la defensa de l'actual sistema autonòmic recollit a la Constitució de 1978. En aquest article analitzem com aquestes diferents tendències competeixen entre si, alhora que s'interrelacionen amb els nacionalismes perifèrics a l'hora de crear pactes i aliances. En les conclusions s'assenyala la importància d'una mitologia nacionalista i memòria històrica compartida en el cas de Catalunya i el País Basc i dels problemes que ha suposat per a l'esquerra la seva incapacitat a l'hora de renovar els símbols, els rituals i la memòria del nacionalisme espanyol progressista.

Concepto y práctica de república en la España moderna. Las tradiciones castellana y catalano-aragonesa / Xavier Gil Pujol
Gil i Pujol, Xavier


En: Estudis. Revista de Historia Moderna. València, núm. 34 (2008) , p. 111-148

La Memòria constitucional a la Catalunya Moderna: El cas de Francesc Gilabert / Gerard Sala i Rusiñol
Sala i Rusiñol, Gerard


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 20-21 (2007-2008) , p. 143-158 (Estudis) 
Notes. Resum en català, castellà, anglès i francès.

L'autor ens mostra l'origen i el cos del constitucionalisme català de l'època moderna abans de la Guerra dels Segadors, analitzant l'obra d'un dels màxims exponents de la intelligentsia catalana que forjà aquest pensament: Francesc Gilabert.

29 d'octubre de 1916: Carles Padrós a Mataró / Manuel Cusachs i Corredor
Cusachs i Corredor, Manuel


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 83 (octubre 2005), p. 7-16 : il.
Notes.

Carles Padrós i Rubió, diputat a Corts pel districte electoral de Mataró de principis del segle XX, va aconseguir que el govern central aportés 3/4 parts del cost de l'obra del desviament de la riera de Cirera, que periòdicament feia estralls a causa de les inundacions que provocava. Mataró, agraïda, el declarà fill adoptiu, li va dedicar un carrer i es col·locà una placa commemorativa al saló de sessions de l'Ajuntament. El periodista Manuel Cusachs rememora la figura de Carles Padrós, les seves visits a Mataró i l'homenatge que la ciutat li va retre el 29 d'octubre de 1916.

Catalunya a l'imperi dels Àustria: la pràctica de govern, segles XVI i XVII / Joan Lluís Palos
Palos Peñarroya, Joan Lluís


Lleida : Pagès, 1994
529 p. : gràf. ; 25 cm (Seminari, 3. Catalònia) 
Bibliografia.
ISBN 8479351772

Aquest llibre, fruit d'una recerca documental impressionant, aporta un raig de llum al panorama d'ombres en relació a la historiografia dels segles XVI i XVII. No tan sols això, sinó que aborda amb valentia la qüestió més crucial d'aquesta etapa: el caràcter, vigència i eficàcia del sistema polític de Catalunya en l'època dels Àustria. Joan Lluís Palos desborda qualsevol elecció maniquea i cerca en les mateixes entranyes dels mecanismes del poder, amb la seva enorme complexitat, explicacions més plausibles sobre l'evolució de les nostres formes de govern durant l'època moderna. La incursió en els amagatalls de la política superant els esquematismes abstractes aporta una visió amb rostre -rostres humans, familiars-, per a la interpretació de la presumpta crisi i decadència dels segles XVI i XVII. L'aportació de Joan Lluís Palos no tan sols serveix per aclarir el debat historiogràfic com a camí més eficaç per reflexionar, sense concessions, sobre el present.

Una Alternativa nacional sota l'aparença de conflicte dinàstic / Eva Serra i Puig
Serra i Puig, Eva


En: Papers del Museu d'Història de Catalunya. Barcelona, núm. 15 (gener 2006), p. 2-12 : il. (A Fons) 
Suplement de: L'Avenç: revista d'Història. Notes.

La Guerra de Successió va significar una alternativa nacional per a Catalunya. Com ens explica l'autora, en els escrits polítics posteriors a 1714 no es solia contemplar una monarquia unificada, sinó composta, i encara, en el millor dels casos, divereses sobiranies separades. Així, el document "Via fora els adormits" contempla la possibilitat de tres blocs polítics, el central castellano-andalús (sota la influència del Borbó), l'occidental galaico-portuguès, i l'oriental basco-catalano-aragonès (sota la influència dels aliats) i, encara, una Catalunya republicana sota protecció britànica.

El Rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876 - 1885) [Fitxer informàtic] / Joan Palomas i Moncholi
Palomas i Moncholi, Joan


Dirigida per: González, Nazario. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2002
1 fitxer electrònic
Data de defensa 31-05-2002.
ISBN 84-688-1832-1

Aquesta tesi doctoral analitza el grup de diputats i senadors catalans a les Corts espanyoles durant el període 1876-1885, i en especial, la seva actuació com a representants d'interessos dels grups econòmics catalans. El seu contingut es pot resumir en quatre grans apartats. En el primer, s'analitza el context polític i econòmic en què es desenvolupa aquesta actuació. En primer lloc, el sistema polític i parlamentari dissenyat en els primers anys de la Restauració, reservat a les elits. A continuació, la política econòmica, sobretot la política aranzelària i ferroviària, així com els principals grups econòmics espanyols, junt amb una reflexió entorn a la naturalesa de les decisions polítiques en aquest context.

El Sistema de partits polítics a l'Ajuntament de Mataró els anys de la Restauració / Francesc Costa i Oller
Costa i Oller, Francesc


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 1988, núm. V (1989) , p. 105-119
Sessió celebrada el dia 7 de maig de 1988. Notes. Conté apèndix documental.

Las Raíces del 14 de abril en Cataluña / Enric Ucelay Da Cal
Ucelay Da Cal, Enric


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 1 (1988) , p. 71-93 : il.
Notes.

Als electors del Districte de Terrassa / Ramon Pont, Joan Font, Josep Genescà, [et al.]



Terrassa : Impr. Marcet y Figueras, 1914
1 f. ; 44 cm

Alguns suggeriments sobre la modernització política i la desarticulació del torn dinàstic a Catalunya entre 1901 i 1923 / M. Gemma Rubí i Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: 048066 Congrés Internacional d'Història. Catalunya i la Restauració 1875-1923. Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1992